Gran viatge. Gran final. Buenos Aires

I finalment arriba l'hora dels adéus! I un país gran com aquest és mereix un comiat a l'alçada, aquest comiat és la seva capital, Buenos Aires!

Només arribar: ESTRÉS! Només tinc dos dies per recòrrer una ciutat que fa cinc o deu o vint vegades Barcelona!! Què faig??!

Super Patricio i Super Andrea a l'auxili!! (que bó això de tenir contactes!) Amb el seu cotxe em porten amunt i avall, m'aconsellen, em deixen mapes, m'acullen a casa seva l'última nit...no es pot demanar més!!

Bé, sí, demà m'acompanyen a l'aeroport :) Són un encant!!

Pel que fa la ciutat us poso algunes fotos dels barris que he visitat! No explico gaire perquè en dos dies sóc aquí i ja us ho explicaré!

Buenos Aires, Retiro

Buenos Aires, San Telmo

Buenos Aires, Microcentro

Buenos Aires, Abasto

Buenos Aires, Puerto Madero Buenos Aires, Palermo Buenos Aires, La Boca

Buenos Aires, Maradona (el fals és clar!)

Buenos Aires, Reserva ecològica

Buenos Aires, Flores

A Bariloche (33 hores de bus) 33 hores?? Sí sí 33 hores

Sí sí, després de 33 hores interminables i horribles i, per estones, interessants d'autobus he arribat a Bariloche acompanyat de l'Emilio i ens en hem anat a veure el paisatge al Cerro Catedral a 1800 metres d'altitud.Després de la patejada ens hem fotut totes les birres que hi havia al bar, avui estic de ressaca (massa temps sense beure..). Us poso una foto meva perquè sapigueu que estic bé!!

El Fitz Roy

Després del Calafate he seguit el viatge cap a El Chaltén, un lloc famós per la seva proximitat al Fitz Roy i el Cerro Torres, i per les possibilitats que ofereix per fer trekkings i escalada.

I direu, el Pau fent trekking (escalada ni pensar-ho)? Doncs sí, i dels besties!! Jornades de 7, 23 i 21 kilòmetres a peu pujant fins al limit permès si no ets un escalador. Les vistes del Fitz Roy eren increibles!!

Val a dir que no tenia pensat fer tants kilòmetres, però vaig conèixer un alemany, el Caspar, i un brasiler, l'Emilio, que eren un bojos del trekking i em va tocar acompanyar-los. Sort que els vaig conèixer i vaig fer-ho, va ser una passada!
Aqui van algunes fotos!!
També us ensenyo un fotomuntatge d'aquests que es feien antany! L'autor és l'Emilio (sinó ho poso es cabreja, però la idea va ser meva).

El Benito Camelas, ai perdó el Perito Moreno

En primer lloc dir que el títol de l'entrada d'avui és fruit de la ment retorçada del Bernat, el meu germà (...).

Bé, només dir-vos que el Perito és una cosa espectacular, un gegant de gel més gran que Buenos Aires i d'una alçada d'entre 40 i 60 metres ! (uns 20 pisos!!). El soroll que fan els blocs de gel al caure és increible, sembla que estiguis enmig d'una tempesta de trons eixordadors (olé amb la paraula!)

D'altra banda, aquest no és el més gran dels glaciars, hi ha el glaciar d'Upsalla que encara és més gran, però que actualment està en retrocés, com, desgraciadament, la resta de glaciars del món.

La resta? No, un glaciar resisteix l'atac del calentament global i segueix mantenint-se imperturbable al llarg dels anys, aquest és el Perito Moreno!

Abans de marxar cap a Calafate altre cop, vam decidir fer una excursió amb vaixell per tal d'acostar-nos al Perito, només dir que va ser boníssima!! Imagineu-vos anar amb el vaixell i anar creuant tot de petits icebergs..magnífic!

Demà me'n vaig al Fitz Roy (no a escalar-lo, sinó a veure'l!)

Parque Nacional Tierra del Fuego

Bueno penya, avui he visitat el Parc Natural Tierra del Fuego.

L'excursió m'ha sortit per un ull de la cara entre l'autobus i l'entrada al Parc (100 pesos en total, sí ja sé que són menys de 20 euros, però un cop aquí fa mal!). Això sí, val molt la pena! El Parc es divideix en dues zones, sud i nord, i hi ha un munt de rutes per fer.

Les rutes del nord són més panoràmiques i com que ahir vaig anar al glaciar, he decidit recòrrer les rutes de la part sud, molt més paisatgístiques.

Val la pena comentar una anècdota del Parc:

Fa uns quants anys, l'home va introduïr en el Parc el castor per tal que es reproduíssin i poder utilitzar posteriorment la seva pell per fer roba i d'altres utensilis. Desafortunadament el pla no va sortir com esperaven ja que els castors van reduïr el gruix de la seva pell a una mida que no permetia treballar-la. Així doncs van intentar exterminar-los, però no se'n van sortir i actualment n'hi ha uns 45.ooo exemplars que no paren de destruïr el parc. Fins i tot han estat catalogats com a plaga i es donen incentius per caçar-los! Aquí va una foto del que han fet, és increíble!!

I aquest sóc jo en el punt on s'acaba la carretera N3, ja no es pot anar més avall!!

Temps caminant sense parar: 7 hores (he menjat un entrepà mentre caminava, sinó perdia el bus de tornada i no podia veure-ho tot).

Glaciar Martial i excursió amb barco pel canal Beagle i l'illa Bridge

Hola altre cop!

Ara que torno a tenir camera us ensenyo el que he fet avui!! A primera hora he pujat al Glaciar Martial. És un glaciar que, al contrari que el Perito Moreno, està en retrocés i desapareixent a poc a poc, així doncs, no és molt espectacular, però el paisatge val molt la pena! A la tarda he contractat una excursió amb barco pel canal Beagle per veure lleons marins, "cormoranes" i fer un trecking per l'illa Bridge.

Ara mateix acabo de tornar, i ha valgut molt la pena!

Un petó a tots!

Ja tinc camera!!!!

Us explico: ahir a la nit quan ja estava desesperat i m'anava a comprar una camera d'"usar y tirar" va aparèixer a l'hostal un noi rus, el Lia, que viu a Nova York i porta vuit mesos voltant per sud amèrica. El tio va seure on estavem jo i un altre mirant-nos la camera, me la va agafar, se la va mirar, no sé que collons va fer i la va arreglar!!! Increíble, és una espècie de geni tecnològic.

Després i per celebrar-ho ens en vam anar uns quants al "Dublin", un pub irlandès on es reuneixen tots els trotamundos d'Ushuaia. No cal que us expliqui com vam acabar..

A les fotos hi ha el Manuel i la Angeles, la que porta l'hostal on estic, i em diu que si no la poso s'enfadarà amb mi.

Ja sóc a Ushuaia, però...

Hola!!
Ja sóc a Ushuaia!!! Ahir a la nit vam arribar després de 32 hores de viatge (molt entretingut, això sí). Vam fer un petit grup de gent que ens ho vam passar de conya, dos belgues, un francès, un alemany, un argentí (el Jorge, amb el que ens ho hem passat pipa) i jo. Sembla un acudit..

La llàstima és que just abans de creuar l'estret de Magallanes la camera s'ha espatllat (NO!!!). No sé qué li passa, però es veu que hi ha un problema amb l'objectiu (es veu que moltes Canons el tenen..). Demà vaig a veure si a un taller de per aquí me la poden arreglar, però és una pena no poder fer fotos en un lloc tan meravellós com aquest (i pensar que no anava a portar camera!). Però sóc optimista i estic segur que ho arreglo d'alguna manera o altra!!!
Res més, ja us informaré!!

Per cert, foto d'Ushuaia (que ja tinc camera!):

Punta Tombo

Hola penya, es nota que vaig sol i tinc més temps per perdre, eh?

Avui he anat fins a Punta Tombo! Al final, i després de seguir els amables consells de la meva companya d'habitació, la Claudia, no he anat a Pensinsula Valdés i m'he acostat a Punta Tombo, la colònia de pinguins de Magallanes més gran del món (prop d'un milió d'exemplars!)

Increible la quantitat de pinguins que hi havia, de fet havies d'anar mirant tota l'estona el terra per evitar trepitjar-los, i si t'acostaves a un niu et comensaven a cridar i a venir corrent (un cop he hagut de fugir per potes..).

No era fàcil aconseguir bones fotos perquè estaven tots estirats al terra. He fet el que he pogut!

Cap a la Patagonia

Avui em poso al dia!!

Vaig arribar a Rosario de les Catarates el dissabte passat, diumenge vaig descansar, dilluns vaig anar a comprar el bitllet pel sud, vaig anar a menjar un asado a casa els pares d'un cosi de la gent d'aquí i dimarts al matí vaig agafar l'autocar.

Així que avui he arribat a Puerto Madryn, un ciutat molt maca i neta (cosa estranya per aquests paratges), que és el punt de partida ideal per anar a visitar la fauna i flora de la Península Valdés (pinguins, lleons marins, balenes -tot i que arribo fora de temporada..-, dofins, orques, etc...)

Ja he trobat hotel (uff) i demà agafo una excursió cap a la Península.

Ja us penjaré les fotos quan arribi!!

Salut!!

Ciudad del Este

Segueixo explicant:

Després de les Catarates, vam passar amb l'autocar al Paraguay, a la famosa, però terrible Ciudad del Este.

Ciudad del Este es una ciutat terriblement pobre que ha adquirit un gran protagonisme turístic al oferir productes tecnològicament avansats a uns preus molt bons per a la gent dels paisos veins (argentins i brasilers sobretot)

Per als europeus l'atractiu´és en els carrers plens de paradetes i gent que se't tira al damunt per tal de vendre't qualsevol cosa (mitjons, samarretes, colonies, afeitadores, cameres digitals, menjar, beguda, armes blanques i fosques, pistoles i escopetes increibles, i tot tipus de coses ilegals a qualsevol altre lloc del món..)

Per questions de seguretat no vaig poder treure la camera massa sovint (alla et fotien un tiro i tan amples), i quan la vaig treure a l'instant se'm van tirar al damunt intentant-me vendre tot d'utensilis per la camera.

Aqui van les fotos que vaig poder fer:

Després de Ciudad del Este i ja tornant cap al sud vam parar a les ruines Jesuítiques de San Ignacio (un altre patrimoni de la humanitat). L'únic que val de pena de les ruines és això:

A les Catarates Argentines!!!

Hola família, amics, coneguts, desconeguts, etc!!!!

Aquest post serà bàsicament fotogràfic, ja que no hi ha paraules per descriure les "Cataratas de Iguazú".

Però per entrar una mica en calor us explicaré que el viatge amb autocar va durar aproximadament 24 hores amb una temperatura exterior de 40 graus i un aire acondicionat que semblava tret de l'infern. Calor, calor i més calor (cal remarcar que el pronòstic per a la setmana era pluja, -"pluja? Això què és?"- Deien per allà-).

L'"hotel" on estava era semblant a l'hotel Fawlty i tenia un ventilador que no només girava horitzontalment, sinó que semblava que en qualsevol moment prendria vida i t'atacaria a l'estil jack el "ventilador" (l'original és "destripador", però permeteu-me el petit joc de paraules).

Però deixem de banda els contres i anem a la cosa bona, unes cascades descomunals enmig de la selva i on tot tipus d'animals campen lliurement i al tanto no els molèstis (fins i tot cocodrils, o yacarés, o com es diguin). Aquí van fotos!