jueves, 26 de febrero de 2009

Punta Tombo

Hola penya, es nota que vaig sol i tinc més temps per perdre, eh?

Avui he anat fins a Punta Tombo! Al final, i després de seguir els amables consells de la meva companya d'habitació, la Claudia, no he anat a Pensinsula Valdés i m'he acostat a Punta Tombo, la colònia de pinguins de Magallanes més gran del món (prop d'un milió d'exemplars!)

Increible la quantitat de pinguins que hi havia, de fet havies d'anar mirant tota l'estona el terra per evitar trepitjar-los, i si t'acostaves a un niu et comensaven a cridar i a venir corrent (un cop he hagut de fugir per potes..).

No era fàcil aconseguir bones fotos perquè estaven tots estirats al terra. He fet el que he pogut!

miércoles, 25 de febrero de 2009

Cap a la Patagonia

Avui em poso al dia!!

Vaig arribar a Rosario de les Catarates el dissabte passat, diumenge vaig descansar, dilluns vaig anar a comprar el bitllet pel sud, vaig anar a menjar un asado a casa els pares d'un cosi de la gent d'aquí i dimarts al matí vaig agafar l'autocar.

Així que avui he arribat a Puerto Madryn, un ciutat molt maca i neta (cosa estranya per aquests paratges), que és el punt de partida ideal per anar a visitar la fauna i flora de la Península Valdés (pinguins, lleons marins, balenes -tot i que arribo fora de temporada..-, dofins, orques, etc...)

Ja he trobat hotel (uff) i demà agafo una excursió cap a la Península.

Ja us penjaré les fotos quan arribi!!

Salut!!

Ciudad del Este

Segueixo explicant:

Després de les Catarates, vam passar amb l'autocar al Paraguay, a la famosa, però terrible Ciudad del Este.

Ciudad del Este es una ciutat terriblement pobre que ha adquirit un gran protagonisme turístic al oferir productes tecnològicament avansats a uns preus molt bons per a la gent dels paisos veins (argentins i brasilers sobretot)

Per als europeus l'atractiu´és en els carrers plens de paradetes i gent que se't tira al damunt per tal de vendre't qualsevol cosa (mitjons, samarretes, colonies, afeitadores, cameres digitals, menjar, beguda, armes blanques i fosques, pistoles i escopetes increibles, i tot tipus de coses ilegals a qualsevol altre lloc del món..)

Per questions de seguretat no vaig poder treure la camera massa sovint (alla et fotien un tiro i tan amples), i quan la vaig treure a l'instant se'm van tirar al damunt intentant-me vendre tot d'utensilis per la camera.

Aqui van les fotos que vaig poder fer:

Després de Ciudad del Este i ja tornant cap al sud vam parar a les ruines Jesuítiques de San Ignacio (un altre patrimoni de la humanitat). L'únic que val de pena de les ruines és això:

lunes, 23 de febrero de 2009

A les Catarates Argentines!!!

Hola família, amics, coneguts, desconeguts, etc!!!!

Aquest post serà bàsicament fotogràfic, ja que no hi ha paraules per descriure les "Cataratas de Iguazú".

Però per entrar una mica en calor us explicaré que el viatge amb autocar va durar aproximadament 24 hores amb una temperatura exterior de 40 graus i un aire acondicionat que semblava tret de l'infern. Calor, calor i més calor (cal remarcar que el pronòstic per a la setmana era pluja, -"pluja? Això què és?"- Deien per allà-).

L'"hotel" on estava era semblant a l'hotel Fawlty i tenia un ventilador que no només girava horitzontalment, sinó que semblava que en qualsevol moment prendria vida i t'atacaria a l'estil jack el "ventilador" (l'original és "destripador", però permeteu-me el petit joc de paraules).

Però deixem de banda els contres i anem a la cosa bona, unes cascades descomunals enmig de la selva i on tot tipus d'animals campen lliurement i al tanto no els molèstis (fins i tot cocodrils, o yacarés, o com es diguin). Aquí van fotos!

lunes, 16 de febrero de 2009

El Pau está al Brasil!!

Penya, ja m´he mogut cap al nord!!!
Avui, i despres de 24 hores d'autocar, he arribat a Foz d'Iguaçu. El paisatge per aqui es una meravella!!!. tot i que fot una calor de mil dimonis...

Demá a les 7 del mati creu-ho a Argentina altre cop per veure les catarates Argentines, i despres torno a Brasil on dijous anire a veure les catarates brasileres!!! Marc, porto dues setmanes i no havia vist cap furgoneta de les que busques, pero avui n'he vist 4 o 5 de cop sortint de Brasil i entrant a Argentina!!

Aqui a Brasil internet es realment car, i em surt molt mes a compte escriure-us des d'Argentina, aixi doncs, abans d'anar cap al sud us penjare les fotos de les catarates i us explico!!!

Un besinyu a todu eu mundo!

lunes, 9 de febrero de 2009

El dia 7 va ser purament turistic, vam fer un recorregut pel centre de la ciutat, pel monumento a la bandera, pels parcs de Rosario i despres vam anar a un Shopping (centre comercial) amb unes amigues completament boges del Luciano.
Aquella nit vam sortir de festa i vaig estar parlant amb la doble de la Isabel Basses!!! Un altre dia us pujo les fotos i us amplio el dia que per avui plego..

A pescar!!!

El dia 6 vam intentar tornar a anar a pescar i aquest cop ens en vam sortir. Vam a anar a un poble pesquer anomenat Gaboto des del qual, amb una barqueta, vam desplasar-nos a una illa formada per varis rius que desemboquen en el Paranna.El dia va ser perfecte i vaig aconseguir pescar 4 atrapadores (un tipus de peix que quan t'agafa la ma no te la deixa anar de cap de les maneres, a mi m'ho va fer el cabron). Tambe vam pescar un tipus de piraña amb unes dents que tallen una barbaritat.La unica nota negativa va ser que em vaig cremar de mala manera, em fotia un mal l'esquena que anava d'ombra en ombra evitant el contacte solar. Aquestes nits han estat dures (sabeu el mal que fan les cremades?) pero la pesca va valer la pena!!! Tomas ja hi anirem quan torni!!!

Fracas!!

El dia 5 vam intentar anar a de pescar a una illa que esta a un 50 km riu amunt, ens vam llevar a les 5 del mati (!!!) i vam comensar a tirar milles.
Desgraciadament s'acostava una altra tempesta d'aquestes que feia historia i quan estavem a mig cami vam haver de fer mitja volta i tornar. A les 12 del migdia feia un sol acollonant i un dia esplendid :(
Pero no vam defallir i vam decidir aprofitar el dia arreglant un coche, anant de compres al super i anant a sopar a fora per celebrar l'aniversari de la novia del Leandro, l'Esther (tambe gallega). Per els que no ho saben "gallego" o "gaita" es la manera com els argentins diuen "español".
El dia seguent tornavem a intentar a anar de pesca!!

Tercer dia

La Florida es una especie de passeig maritim que s'exten al costat del Paranna, just per damunt de la platja artificial que s'han muntat. Alla vam anar-hi amb una colla d'amics del Luciano a prendre unes birres i una mica el sol. L'unic a destacar va ser coneixer un tal Washington, un brasiler de 40 tacos que es dedica a vendre collarets a la platja de Rosario des de fa 15 anys. El tio es un crack, ens va invitar a un porron (es com una xibeca i es passen el dia bevent-ne) i ens va estar explicant la seva vida. El tipic tio friki que has de coneixer si o si.. Llastima que no tingui fotos d'aquest dia, pero ja us les penjare quan el troni a veure.

A la nit ens van convidar a tots a un sopar a casa d'un tal Carlos, que es amic d'un dels meus amics. Vam menjar fins a rebentar empanades i calamars. El que em va sorprendre es que aquests tipus d'actes o de reunions son intergeneracionals, es reuneixen tots, des dels petits fins els grans i tots parlen i comenten les coses d'igual a igual.

Despres vam haver d'anar a dormir d'hora perque en 4 hores anavem a pescar!!!

A buscar cargols i a celebrar l'aniversari

El mati del segon dia va estar dedicat a arreglar els desperfectes que la tempesta havia provocat i a anar a buscar cargols als riachuelos per tal de fer-los servir d'esquer alhora d'anar a pescar. Vam omplir una nevera sencera de cargols de mida d'una pilota de ping-pong. Enormes..
A la tarda van comensar a arribar persones per fer una petita festa d'aniversari. La casa es va omplir, em van cantar l'aniversari felis com 10 vegades i em van fer un pastis. Molt maco, s'ho curren mogollon. Us poso fotos que em comensa a fer pal escriure..

Primer dia a Argentina!

Per fi disposo d'una connexio a Internet i puc comentar com va el viatge!!! Dale!

El primer dia va anar rodat, tot just sortir de l'avio el autocar que m'havia de portar a Rosario estava preparat per marxar i va ser tot super rapid. Rapid es un dir, perque el trajecte d'autocar va durar com 4 llarguissimes hores i la calor era asfixinat...

Del trajecte nomes remarcar que el codi de circulacio argenti no existeix i es la selva automobilistica; van a tota castanya, no paren a cap stop, rarament fan cas de les senyals o semafors, i els accidents son una constant... Dic rarament fan cas de les senyals perque quan venia per l'autopista vaig veure que creuevem una senyal d'aquestes d'advertencia que deia "Si estas cansado parate y descansa. No manejes". Doncs a l'altra banda de l'autopista en el carril de l'esquerra un camioner s'ho havia pres seriosament i estava parat i dormint! (en el carril rapid!!). Acollonant.

Un cop a Rosario em van rebre els meus amics, vam dinar i vaig anar a dormir una estona. A les 8 de la tarda em van despertar per presentarme a la familia i just en aquell moment va comensar la pitjor tempesta que he vist mai. Un vent huracanat, llamps i trons a mansalva i unes pedres que queien que semblaven ous de dinosaure. La llum se'n va anar a la merda, la casa es va inundar, els carrers semblaven rius, etc... Sabeu que Argentina estava atravesant la pitjor sequera dels ultims 20 anys?? Doncs arribo jo amb ganes de bon temps i em cau aquesta al
damunt. Encara riuen.